23 gen. Què són les incrustacions dentals?
Les incrustacions dentals són restauracions indirectes adherides que es confeccionen en el laboratori dental per un tècnic de laboratori. Aquestes, a l’estar dissenyades i realitzades a mida s’adapten perfectament sobre la dent preparat i retornen a la mateixa la forma i funció perdudes.
Les incrustacions dentals han revolucionat el món de l’odontologia conservadora. A causa de que es fonamenten en l’adhesió, entre dent i restauració, ens permeten ser molt més conservadors i preservar una gran quantitat de teixit dental sa. A més, d’aquest tipus de restauracions ens permeten millorar les propietats estètiques i mecàniques de la dent danyat.
Segons l’extensió de el defecte existent les incrustacions dentals es poden classificar en tres tipus (inlay, onlay i overlay). La incrustació tipus inlay no arriba cap cúspide dental, la incrustació tipus onlay arriba a el menys una cúspide dental i la incrustació tipus superposició cobreix totes les cúspides.
A l’tractar-se d’restauracions indirectes es necessiten diverses cites a la clínica. Generalment, es requereix d’una primera cita a on es prepara la dent i, si és possible, es prenen mesures per tal d’enviar a laboratori per a la confecció de la incrustació. Posteriorment, després de l’espera dels temps de laboratori, el pacient pot tornar a la clínica per a la seva col·locació definitiva.
Avui en dia, les incrustacions solen realitzar principalment de dos materials, composite o ceràmica. El composite és un material resinós elàstic i amb una gran capacitat d’absorció de les forces masticatòries. No obstant, el composite pateix més desgast i les propietats estètiques són inferiors respecte a la ceràmica.
Tipus de materials:
- Incrustacions de compòsit: Aquest tipus d’incrustació es realitza quan la contracció de polimerització ja està controlada i s’utilitza en restauracions on es poden millorar àmpliament les propietats físico-mecàniques de les peces dentals. És una tècnica amb millors resultats pel que fa a les tècniques de polimerització convencionals. El composite disposa d’una resistència molt alta a les fractures, la torsió, tracció i compressió i més es desgasta menys que altres materials.
- Incrustacions d’or: Aquest procediment restaurador consisteix en la col·locació i cimentació d’or en la peça dental. Estan indicades per a les grans cavitats, la protecció de molars i premolars amb endodòncia o augmentar el diàmetre i l’alçada de molars que no arriben a el plànol oclusal. Aquest tipus d’incrustació és molt sòlida i pot arribar a durar en un mínim de 20 anys, encara que també és més costosa. Es requereixen diverses visites a la clínica perquè cal aconseguir impressions molt detallades per enviar a al laboratori.
- Incrustacions de zirconi: Es tracta d’un tipus d’incrustació que ofereix una gran naturalitat perquè no s’utilitza cap tipus de metall per a la seva fabricació. D’aquesta manera, proporciona una estètica perfecta gràcies a la seva integració amb el color de la dent original. El pacient pot seleccionar el to que desitja perquè sigui el més semblant possible a les peces contigües i així s’aconsegueix l’harmonia en tota la dentadura. Com que no tenen metall, en cas de desgast excessiu o fractura dental, és molt difícil que hagin de ser substituïdes per corones dentals.